Inhabit-able;

#5deb00: Marcador del color verd

«Able to Inhabit»:  De l’anglès ho traduïm al català com «Capaç d’Habitar», i és precisament això el que busquem recuperar: la capacitat de crear territoris (geogràfics, psíquics i morals) feliçment habitables. Superar el Realisme Capitalista (Fisher, 2009) i començar a treballar desitjos Post-Capitalistes, alternatives i possibilitats reals, col·lectives i, sobretot, desitjables.

Comunisme Àcid:

Capitalocentrisme:

Deseo Maquínico: Una de les lectures més actuals de Freud és, alhora la més radical i marxista. Mark Fisher, Sara Torres i Júlia Lull exposen com allò «normal» és una producció cultural al servei dels interessos hegemònics. Fent evident com idees aparentment naturals com l’heterosexualitat són, en el fons, estructures de poder dissenyades per al domini poblacional i la reproducció dels privilegis del poder. Freud, a «Tótem i Tabú», planteja aquesta lectura de com el desig no és quelcom natural i primari en nosaltres, sinó un material malejable i educable. D’aquí que es pugui anomenar «Deseo Maquínico», forçant la metàfora cap a que el desig és artificial, construït, una màquina afectable. Això ha permès obrir camps de teorització i experimentació potentíssims per eixos com el transfeminisme i l’autodefensa territorial.

Dialèctica (marxista):

Ecosofia: Teoria filosòfica oberta per Felix Guattari al llibre «Las Tres Ecologías» on amplia la noció d’Ecologia per entendre-la no només des d’una perspectiva ambiental/geogràfica, sinó afegint l’ecologia Social/Relacional i l’ecologia Mental/Identitària.

Ésjaton:

Gentrificació: Única manera possible de produir territori en el capitalisme. Es basa en tres principis elementals: L’Acumulació (de sòl, identitat i recursos); La Geografia de Classes (mitjançant expulsions i mobilitzacions forçades); i La Producció Permanent (un afany «infinit» de producció d’espai i oportunitats d’especulació per al lucre privat).

Inhabitable:

/Inevitable/: Fonèticament les paraules «inhabitable» i «inevitable» es transcriuen de la mateixa manera exacte en el català central. D’aquesta manera ens permet «jugar» amb el doble sentit de l’expressió oral per referir-nos a la inevitabilitat de proposar una alternativa a l’inhabitabilitat dels territoris geogràfics, psíquics i morals que el neoliberalisme ens imposa.

Magmàtic: Entorn de materialitat fluïda. En psicoanàlisi s’entén que l’inconscient opera sota condicions «magmàtiques», com una massa on tot es barreja. Això trenca la idea essencialista del pensament humà com a seqüencial, fent evident que l’ordre i el desordre són construccions culturals al servei dels poders que poden produir, modificar i reproduir aquesta cultura. L’entorn magmàtic és propi de la fantasia, un camp d’exploració i creació essencial per a la revolució.

Ominós: És la traducció més comú del concepte freudià «Unheimlich». Fa referència a la sensació d’estranyesa quan ens trobem davant de situacions o objectes familiarment aterradors. D’una banda ens són entorns propers, coneguts i reconeixibles, però per altra banda hi ha quelcom que «falla», que distorsiona la imatge i la fa terrorífica. El context és molt important en l’ominositat, un telèfon sonant és una imatge quotidiana, realment ens és familiar, però en una pel·lícula de por, sota la música adequada i el context indicat, pot ser una escena terrorífica. En estudis de gentrificació podem reconeixer la ominositat com aquesta dualitat de molts territoris que reconeixem com a «casa nostra» però que els processos especilatius i les transformacions urbanes l’han alterat tant en codis, usos i població que el sentim, alhora, com un entorn completament hostil. Aquest sentiment de pertinença-hostilitat és el que, per nosaltres, recull millor el concepte d’Unhemlich.

Quiescència: Propietat d’estar quiet. Però filosòficament parlant pren una magnitud major, ja que és la propietat d’alguna cosa que està quieta però podria estar en moviment. És aquest tret de potencial moviment que fa de la quiescència un concepte significatiu, doncs obra la porta a que derivi en culpa, ràbia, frustració, malestar… per la quietud. Alhora, planteja tota la potència de la possibilitat de moviment, despertant el desig i el cos. Podríem dir que reconèixer la quiescència negativament (com a quietud) ha de combatre’s amb un desig de moviment (potència positiva) i, de sort, generarà una transformació, despertant el seu caràcter més dialèctic.

Pensament Eròtic: Una proposta de Sara Torres que busca donar sortida imaginativa a l’hegemonia heteronormativa. Per ella, al pensament heteronormatiu no se li confronta un pensament homosexual, sinó un pensament eròtic on el plaer, la calma, les cures, la intimitat i la sexualitat no reproductiva siguin motius mobilitzadors de la vida.

Realisme Capitalista: Concepte obert per Mark Fisher que aborda el perill de la concepció del capitalisme com a única possibilitat material d’habitar. A partir de la caiguda del mur de Berlín l’any 1989 el capitalisme es va erigir com a únic model possible tot i les seves disfuncionalitats evidents. Fisher va dedicar gran part de la seva obra a construir eines per a la superació del realisme capitalista.

Rent Gap:

Urbanisme (model): Model de gestió i distribució del sòl i l’espai sota l’òptica capitalista per l’extracció de lucre privat. El seu màxim exponent és la Planificació Urbanística.

Territori: