Si ens pregunteu què entenem per Gentrificació, avui en dia tenim una definició que ens sembla interessant, i per nosaltres és “l’únic mitjà pel qual pot progressar el capitalisme en un territori”. Progressar en un sentit complet, de ser rendible, d’estendre’s. És a dir, és l’única manera possible que el capitalisme s’organitzi en l’espai, ja sigui en una organització extensiva, cap a fora (imperialismes, colonialismes, explotació de territoris perifèrics i/o no capitalitzats), o intensiva, d’intensificació cap a dintre (re-explotació del territori propi, ja capitalitzat i explotat, creant nous cicles especulatius i en territoris identitaris, morals i psíquics). Ara, amb això, d’una banda tan pessimista i de l’altra tan contundent, no ens és suficient per poder començar la lluita. Anem pam a pam. Per on comencem?
Una de les preocupacions generals alhora d’estudiar la Gentrificació ha sigut, i és, emmarcar-la en unes dinàmiques materials concretes que ens permetin entendre-la i, de sort, combatre-la. Què vol dir això? Doncs que l’estudi de la Gentrificació no ha de fer-se en el pla de les idees i les voluntats de la societat o les persones, com si es tractés d’un fenomen evitable en base a la bona voluntat política o ciutadana, s’ha de fer en les seves arrels productives, en com es forma, sota quins recursos, mitjans i forces, i quines eines, mecanismes i agents la fan funcionar, situant-la en un context de producció capitalista.
I tot i que sembli una tasca difícil, que ho és, en tenim moltes pistes disgregades per estudis d’economia política, geografia, sociologia, antropologia, psicoanàlisi, etc. A més, com que és un procés d’especulació i rendiment econòmic dintre del sistema capitalista, s’entén que les seves bases materials de producció seran, inevitablement, de lògica capitalista, i en això hi tenim no “només” estudis, sinó tota una ciència: el materialisme històric fundat per K. Marx i F. Engels, on desgranen com es produeix i reprodueix el capitalisme. I és d’aquí on partirem. De moment, farem una translació dels eixos capitalistes per veure com s’encaixen dintre de l’òptica de la producció de l’espai per situar la Gentrificació com a mecanisme de producció capitalista.
En les properes entrades observarem d’aprop com l’Acumulació de Capital, la Lluita de Classes i la necessitat de Producció Permanent que defineixen el capitalisme s’instal·len en la producció de territoris, i no sols d’una forma geogràfica/física com pot ser evident, també ideològica/immaterial. Estirarem el fil de la Geografia Crítica de David Harvey , la Filosofia de Louis Althusser, i l’Arqueologia del poder de Michel Foucault per teixir el que, amb sort, serà l’exposició de la Gentrificació com a procés material i, com a tal, combatible i trencable.
Inhabit-able; 