La gentrificació és un procés que, per molt abstracte que sembli, té unes seqüències clarament materials i geogràfiques. Això vol dir que estudiant-la podem, de manera molt concreta, seguir-ne els traços i, sobretot, mapejar-los.
Per què és important això? D’una banda el mapa ens permet superposar capes aparentment desconnectades (projectes urbanístics, preus de lloguer, canvis de titularitat, desnonaments, presència policial, càmeres de videovigilància, etc.), evidenciant relacions que fins llavors quedaven sense forces degut a la manca de proves materials per a la denúncia. D’altra banda els mapes SEMPRE tenen veu pròpia. Ens permeten veure-hi direccions, intencions i patrons. Degut a això els podem entendre com a agents polítics que ens ajuden a entendre el territori però, i el més important, tenen la potència d’explicar-nos futurs de manera ben evident. Un parell d’exemples!
Un que es fa mig viral cada cop que hi ha eleccions als Estats Units d’Amèrica del Nord és el que relaciona els sediments del sòl de fa milions d’anys amb la tendència de vot actual:
La composició del sòl i la seva fertilitat van dur a situar les colònies d’esclaves a la zona, propiciant un % de població negra molt alt en certes zones de l’estat d’Alabama que es tradueix en el vot demòcrata (marcat en blau) resseguint exactament la forma geogràfica de les terres fèrtils del primer mapa.
D’altra banda, i més localment, l’any 2016 vam començar a elaborar un mapa del nord-est de la ciutat de Barcelona, de l’entorn del riu Besòs. Tot i les actualitzacions més recents ja ens vam adonar llavors que barris com el Bon Pastor serien espais d’interès especulatiu en els primers mapejos, doncs el barri quedava comprès entre dues grans intervencions (l’estació de la Sagrera i el sanejament del riu Besòs). Aquesta condició geogràfica juntament amb les intervencions del 22@, el Fòrum de les Cultures, el Rec Comptal i la Plaça de les Glòries ens demostrava que la ciutat estava estenent-se cap al nord, pressionant els barris dels districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris.
El taller, doncs, es basa en fer aflorar aquestes capes, superposar-les en mapes de la zona a estudiar i poder fer-ne lectures conjuntes per a traçar estratègies tant d’elaboració de discurs i del passat, com de prevenció del futur. La nostra proposta és treballar a partir d’una llegenda bàsica que ens permet unificar mapes de diferents zones i fer un treball comparatiu, però es pot adaptar la llegenda als interessos de cada territori. La nostra base és aquesta:
A cada categoria (Fronteres, per exemple) li assignem un color, i a cada subcategoria (geogràfiques, econòmiques, serveis) un símbol (quadrat, triangle, rodona, estrella, etc.). D’aquesta manera tindrem 6 colors que ens permetran una lectura general si mirem el mapa des d’una distància física més llunyana (distribució dels elements més de gran format, acumulació de síntomes, etc.) i, alhora, una lectura més detallada si ens hi acostem. Un exemple de com ho fem servir seria aquest:
També podeu fer servir la llegenda que vulgueu.
És un taller que es pot fer de manera autònoma amb el material que trobareu per aquest article. Només necessiteu (que potser no us és fàcil) un plànol de la zona a estudiar i retoladors.
Si voleu estudiar Barcelona ciutat teniu aquest enllaç amb els mapes de districtes en bona qualitat:
Si voleu investigar fora de Barcelona us recomanem que exploreu els arxius del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM). És habitual que hi hagi plànols de la majoria de poblacions de l’estat i amb diferents capes d’interès (com categories del sòl, infraestructures de mobilitat, etc.).
Per exemple als documents previs a l’aprovació del POUM del poble de Teià hi trobem aquest plànol que ens podria ser prou útil per pintar-hi a sobre o fer servir paper de forn (sí, el típic translúcid) per fer-ne capes en diferents plans.
Si us interessa tenir una base teòrica per a fer el taller i poder donar contingut previ a la sessió de mapeig us facilitem aquest fanzine on hi trobareu un escrit que fa un repàs molt general de la presència del mapa en la història occidental i reflexiona entorn la diferència entre el «mapa» com a eina del poder i el «mapeig» com a pràctica revolucionària.
FANZINE «EL MAPEIG COM A EINA I COM A ARMA» en PDF
De totes maneres estarem encantades de venir a dinamitzar el taller amb vosaltres i, en cas que feu el mapa de manera autònoma, us agraïrem molt que ens el compartiu per anar generant un arxiu comú de mapes. Com més en tinguem més informació comparada podrem elaborar i millors estratègies podrem construir.
Gràcis per la confiança i seguim treballant!
Inhabit-able; 