Revisant el llibre ens hem adonat que a la pàgina 188 de la primera edició amb Descontrol hi ha una desconnexió entre paràgrafs. Segurament degut a la quantitat de contingut que hem volgut afegir-hi hi ha moments en que per nosaltres les coses tenen continuïtat però un cop vistes des de fora ens adonem que hi falten nexes i explicacions. Aquesta part del capítol fa un repàs de la concepció de frontera i de la seva formació sota les lògiques capitalistes a partir de la geografia desigual i l’organització de classe de l’espai. El bloc, alhora, mira de situar aquesta idea de frontera sota dues mirades: les fases de la gentrificació i les pròpies fronteres entorn la comunitat i la segregació poblacional.
En la pàgina 188 es fa un salt molt poc clar entre fronteres i fases que ens sembla que cal matisar. Així que hem afegit aquests paràgrafs per a lligar-ho millor:
La frontera és la principal tecnologia que la humanitat ha utilitzat per organitzar el territori sota els seus interessos. Es pot veure perfectament en la divisió de continents sencers, com per exemple l’Àfrica. Però, sobretot, cal estudiar per què s’han dissenyat així les fronteres, qui ho ha fet i per a qui les ha construït.
En el capitalisme, les fronteres tenen una funció molt concreta: delimitar un espai per facilitar la circulació de capital i el lucre privat, és a dir, l’extractivisme. Aquestes fronteres, que podem anomenar polítiques —tot i que també tenen encarnacions físiques com murs o checkpoints—, ens permeten rastrejar els orígens d’aquesta circulació de capital: d’on prové la inversió, sota quines condicions es produeix i quines lleis la regulen. Així, parlar de Catalunya, tot i ser una construcció basada en fronteres en bona part artificials, ens ajuda a entendre la correlació de forces que actua dins d’aquest territori. Ara bé, aquestes mateixes fronteres polítiques poden esdevenir un límit analític a l’hora d’estudiar la gentrificació. Per exemple, afirmar que Gràcia “s’està gentrificant” pot ser parcialment enganyós.
És cert que un territori com Gràcia pot compartir certs patrons —com la turistificació, l’augment del valor del sòl o la transformació del teixit social—, però al seu interior hi conviuen múltiples fronteres urbanes, tant físiques com simbòliques, que desborden els seus límits administratius. Dins d’un mateix territori polític no hi trobarem mai una gentrificació homogènia, sinó una coexistència de fases i situacions diverses: espais devaluats, espais en procés de revalorització, espais ja elititzats o especialitzats.
Aquestes diferències responen a factors concrets: el règim de tinença del sòl, la fortalesa de les xarxes comunitàries, la capacitat d’organització i autodefensa del veïnat, o les oportunitats d’inversió disponibles en cada moment. Per això, tot i que és operatiu parlar de barris, districtes, municipis o estats, a efectes analítics la gentrificació no es deixa comprendre plenament des d’aquestes fronteres polítiques. Cal, en canvi, posar el focus en les seves bases materials: en aquelles zones on existeix una diferència potencial de renda —el que s’ha conceptualitzat com a rent gap— i, per tant, una oportunitat d’extracció de valor.
A més, ja sabem que la gentrificació és un procés necessàriament geogràfic i temporal, i que es desplega de manera desigual i superposada en el territori. En aquest sentit, una de les claus per analitzar-la és identificar-ne les seves fases. Aquestes no es donen dins de límits polítics fixos, sinó en àrees concretes definides per dinàmiques d’inversió. Analitzar el volum d’inversió present en un territori, el ritme amb què avança i la seva tipologia ens permet descriure aquestes fases i entendre millor el procés.
Aquesta lectura no només facilita una comprensió més precisa de la gentrificació, sinó que també ens dota d’eines per intervenir-hi: establir indicadors, identificar moments clau i detectar tant les oportunitats d’acció com els potencials de resistència que s’obren en cada fase, sempre en funció de les condicions materials i socials de cada territori.
D’aquesta manera les fases de la gentrificació les podrem estudiar a partir de les fronteres que descriuen en el seu desenvolupament, sobretot més enllà i més endins de les fronteres polítiques que delimiten de manera simbòlica els territoris i les seves possibilitats.
Inhabit-able; 