Aquí us compartim els arxius del taller «Retalls de documentals» que des de Memòria, Lluita i Resistència duem a terme des de fa anys. En un principi, en col·laboració amb el Centre Social Okupat l’Squatxeria de l’Hospitalet vam realitzar 3 clips breus (d’uns 10-13 minuts) que situaven conceptes clau de la gentrificació en termes més urbans/ciutat. Aquests tres (Gentrificar, Turistificar i Resistir) els recomanem per sessions més breus i condensades, són ideals per a iniciar-se en la conceptualització de la gentrificació, per veure casos reals tant de violència com de resistència popular.
L’any 2026, degut a la proposta de l’ateneu popular La Zitzània, ens vam embarcar de la mà de les companyes Helena Muñoz i Mireia Manjón a repensar 4 nous clips més extensos i amples, que abordessin la gentrificació des d’una mirada sistèmica i que travessa les qüestions de l’extractivisme, la geografia desigual, els moviments migratoris, les polítiques de fronteres, l’extrema dreta, les relacions nort-sud, la producció alimentària, la deforestació, l’energia, i un llarg etcètera. D’aquest procés en neixen Devastar, Esmolar, Confrontar i Habitar, conceptes de les companyes de Revoltes de la Terra, grans referents i companyes de lluita. Són uns clips més densos i complexos, també amb imatges més dures i sensibles. Recomanem que s’utilitzin per a sessions més profundes i per a debats amples i dinamitzats.
Per a facilitar-vos una mica les sessions autònomes que vulgueu fer, us adjuntem uns PDFs on trobareu guies de dinamització amb preguntes, reflexions i línies de treball que podeu estirar, sobretot pels clips més complexos.
Esperem que us sigui d’ajuda com a suport tant docent com militant, i pugueu donar continuïtat a la lluita contra la gentrificació a partir d’altres llenguatges com, en aquest cas, la producció artística i el treball audiovisual. Seguim treballant.
01. GENTRIFICAR (12 minuts i 24 segons)
Gentrificació és una paraula que s’ha instal·lat molt ràpidament en el nostre imaginari i en la nostra quodianitat. L’utilitzem en molts contextos i per donar resposta a múltiples malestars, des del canvi de comerços del barri fins a l’expulsió de les nostres veïnes, passant per l’arribada d’expats, la venda de territoris al servei del turisme i l’augment del cost de vida.
La gentrificació, però, cal començar a localitzar-la en els models productius capitalistes i extractivistes, en els circuits econòmics, en l’especulació immobiliària i el lucre privat de grans multinacionals i estats corruptes que viuen, precisament, de la fragmentació i venda dels nostres territoris. La llei de costes, les devaluacions orquestrades, el mobbing immobiliari, les requalificacions urbanístiques o el tràfic d’influències són només algunes de les metodologies que el capitalisme ha construït per a seguir fent girar la roda del lucre i la desigualtat social.
En aquest clip, a partir de documentals que aborden la situació de Lisboa, Barcelona i Londres podrem entendre, de manera senzilla i accesible, com es formen aquests processos especulatius i quines conseqüències tenen.
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
02. TURISTIFICAR (10 minuts i 10 segons)
A l’Estat espanyol en general i a molts indrets de Catalunya en particular ens veiem travessades per una problemàtica que es pot anomenar «turistificació». Aquest és el procés pel qual molts territoris es troben sotmesos a les voluntats i circuits econòmics basats en el turisme de temporada i l’atracció de visitants temporals. Des de les Balears fins a Granada, passant per la Costa Daurada, la Costa Brava o els Pirineus, podem observar i evidenciar com el fenomen turístic ha segrestat l’economia local a partir de fixar moltíssims llocs de treball precaris i temporals, promoure lleis urbanístiques al servei de l’especulació hotelera i recreativa, fomentar la tematització de la cultura i la memòria local, fent-ne paròdies consumibles, i augmentant el preu de la zona de manera absurda impedint la reproducció de la vida de moltes veïnes.
Mallorca, Barcelona, Venècia i Lisboa són les protagonistes de la cara més salvatge de la turistificació, on milers d’habitants es veuen empeses a malviure laboralment i en qüestions de residència degut a l’auge d’aquestes visitants temporals i les polítiques que fomenten aquests monocultius econòmics basats en el consum del territori.
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
03. RESISTIR (16 minuts i 20 segons)
A tota força sempre s’hi oposa una resistència, és una llei física inevitable. I, evidentment, tot el gruix popular que es veu empès a condicions de vida cada vegada més dures, increïbles i incertes es veu amb el deure i la necessitat d’organitzar-se per a plantar cara. Sindicats d’Habitatge, Plataformes de Veïnes, grups ecologistes, horts alliberats, col·lectius artístics, i un llarguíssim etcètera, s’estan mobilitzant per a ajudar-se mútuament i combatre el model capitalista que devasta els nostres territoris.
A partir d’okupacions, manifestacions, accions no-violentes, boikots, demandes judicials col·lectives, posar el cos i teixir aliancies decenes de grups arreu de la península ibèrica i Europa estan demostrant que la lluita té resultats i que el model extractivista i criminal no tindrà un camí tant fàcil en els seus plans de privatització i extermini.
Avís: Us convidem a visualitzar aquest clip com a final de la sessió per deixar ben amunt els ànims i debatre sobre les alternatives que podem construir i el futur que ens cal disputar.
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
04. DEVASTAR (25 minuts i 14 segons)
Aquest clip ja és més extens i, avisem, dur, tant en termes de temàtica com en les imatges que hi apareixen. La gentrificació no és sols una qüestió urbana o que afecti a la ciutat, és un fenòmen basat en una estructura d’acumulació en poques mans de terres, matèries, drets i possibilitats que, evidentment, s’han desposseït d’altres comunitats, tant humanes com no-humanes. Es basa, alhora, en una distribució geogràfica que construeix zones de privilegi: amb benestar, salut, drets laborals, seguretat climàtica, accés a aliment, sanitat, educació i cultura; i d’altres zones sacrificades: on la pròpia possibilitat de la vida es troba en crisi.
Boscos destruïts, comunitats exterminades, terres assecades, cultius privatizats, construcció de murs, tanques, límits. Tot això són tecnologies que podríem dir-ne «de mobilitat», que busquen o provoquen la mobilització de comunitats senceres, ja sigui per necessitat (de millors condicions de vida) o per imposició (degut a projectes extractivistes que n’expulsen allò que els molesta, sigui sota les condicions que sigui).
En aquest clip ampliem (i molt) la mirada del que s’entén per «gentrificació» per mostrar com la despossessió, la geografia desigual, la planificació territorial capitalista, les fronteres, l’extermini i el memoricidi són vectors comuns arrreu del món neoliberal imperialista. Des d’experiències de privatització de terres al Brasil, d’ecocidis a Xile, deforestació a Alemanya, turistificació a Jamaica, i refugiades climàtiques a Mèxic, Indonèsia i Camerun, fins a les polítiques de fronteres europees a Grècia i Turquia.
Amb aquest clip entendrem l’estructura de la violència que el model de planificació territorial capitalista ens proposa: l’extermini o la revolució.
Avís: És un clip d’una duresa visual alta, es recomana avisar prèviament a les espectadores i fer un treball de dinamització i acompanyament emocional posterior a la seva reproducció. Sobretot l’últim cas, del Centre d’Internament de Mòria, a Lesbos, Grècia, és dels més durs de tots els arxius que he reproduït fins avui (entre els minuts 19:03 i 25:14).
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
05. ESMOLAR (24 minuts i 10 segons)
Afilar les eines, reconstruir significats. Esmolar significa paciència, cura i atenció. S’emola el ferro, per segar, es capten els petills detalls i les imperfeccions de la fusta, es poleix. El gest quotidià, l’hàbit comunitari. Un dels perills més greus de la gentrificació és la destrucció d’aquesta dimensió íntima i tàctil, el teixit comunitari i, sobretot, la seva memòria compartida. El procés d’extermini i devastació, l’ecocidi, sempre comporta un memoricidi que esborra relats per situar-ne d’altres a sobre, modelant la realitat i reescrivint la història dels territoris. El llenguatge, sobretot el visual, crea realitats, ens modifica les percepcions, construeix la «normalitat» i edifica l’estranyesa, l’alteritat. Des d’aquest punt de vista necessitem urgentment metodologies de reparació històrica, de conservació de relats i memòria, maneres de construir arxius populars i comunitaris que puguin confrontar l’extermini capitalista imperialista. Esmolar es proposa des d’aquí, des de donar espai al relat, a l’arxiu, a la imatge artística, a la memòria i la quotidianitat. A partir de retalls íntims, sensibles i amaters es construeix un fil que dona cos i pes a tot allò que la devastació vol tapar, clausurar i suprimir.
Avís. És un arxiu una mica complex d’interpretar, no es recomana com a documental d’inici de sessió ni per aules escolars prèvies a 16 anys o, en cas que es vulgui fer, es recomana fer una introducció cuidada i extensa de la importància de la imatge, la memòria i la producció artística.
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
06. HABITAR (24 minuts i 43 segons)
Habitar és molt més que viure. És construir unes condicions de vida plenes, plaents i amb futur. Tot i l’enorme realitat devastadora a la que ens enfrontem, hi ha decenes de milers d’experiències arreu del món que treballen dia a dia per a sostenir ja no només comunitats humanes, sinó ecosistemes sencers on viure en harmonia amb l’entorn i fer sostenible el nostre pas pel planeta Terra.
Habitar és educació, és cultura, és comunitat, és ecologia, és aliment, roba, salut, és memòria, identitat, és també conflicte, i mediació, i cura, i íntimitat, i plaer. Per habitar no és suficient amb resistir, cal terra col·lectiva, comunitats fortes i arrelades, i la capacitat de decidir, entre totes, la gestió i cuidats dels nostres entorns.
Aquests tres elements: sòl col·lectiu / comunitats fermes / agència política són comuns en TOTS els projectes en defensa dels territoris, arreu del món. Des del Moviment Sense Terres (MST) del Brasil fins a Can Batlló de Barcelona, passant per les fàbriques expropiades d’Argentina, el barri d’Errekaleor de Gasteiz i les accions de Revoltes de la Terra. Són experiències que ens conviden a imaginar i construir modes d’habitar fora de la captura capitalista, que ens demostren que és possible i que, de fet, ja existeixen, experiències d’habitabilitat sanes, sostenibles i que projecten un futur esperançador i plaent.
Avís: Recomanem passar aquest clip com a últim de la sessió per deixar els ànims alts i debatre sobre les possibilitats d’habitar.
Feu click a la imatge per a accedir, visualitzar i, si voleu, descarregar, el clip en MP4.
06. CONFRONTAR (en construcció)
Inhabit-able; 